I3 B Els cucs de seda

Dilluns 27 de març; després d'explicar-nos el cap de setmana veiem que tenim un vídeo  

Ràpidament algú ja s'atreveix a dir què hi ha a dins sense haver-ho vist:

LIAM: hi ha poma o pera

NORNA: o patates

ONA B: el seu esmorzar

POL: no ho sabem

L'anem a buscar.

Un cop ja la tenim i hem pogut veure què hi ha:

ANA: cartrons

IRIA: sorra

DAVID: papetes de colors

NORNA: algo rosa enganxat al paper

ALEIX: cartrons amb coses petites de forma rodona

LIAM: coses verdes

MARTÍN: cosas negras

ONA B: són boles

Ho deixem sense entendre massa què hem de fer.

Cada dia mirem la caixa. El dimecres...

ONA B: hi ha un cuc

NORNA: negre

LIAM: molt petitó

ONA B: no sabem d'on ha sortit

MARTINA: de fora

ANNA: però no té cames i no té ulls

LIAM: els cucs tenen cames petites

NORNA: són mini mini les cames

Com el cuidarem?

ANNA: amb les mans agafant-lo així

MARTÍN: se va a romper

ONA B: no és de vidre i no es trenca

DAVID: si amb les sabates el trepitjo es trencarà

ONA B: no, es quedarà enganxat

LIAM: si l'agafem pot caure

IRIA: es pot fer mal

ÀLEX: li podem fer mimitos

ALEIX. li hem de posar un plat per menjar

NORNA: i aigua

LIAM: herba

ALEIX: no, herba no

LIAM: infusió

MARIONA: el papa meu menja infusió

ALEIX: jo crec que mengen pasta

Se sent un "no!" bastant general

LIAM: pastanaga

Entra la Núria en aquest moment i ens pregunta de què parlem. 

Ella ens diu que han anat a buscar fulles dels arbres del pati i ràpid estem a punt per anar-hi.

Però volem agafar les del carrer i no hi arribem. 

Caldrà buscar altres opcions!

Tot i que són petites, provarem si se les menja

.

Cal fixar-s'hi molt, però veiem que hi ha petits forats a la fulla. Això vol dir que menja.

El divendres quan posem el dia al calendari comptem els números vermells. Estarem força dies sense venir a l'escola i no li podrem donar menjar.

Què passarà si no menja?

MARIONA: no es farà gran

LIAM: es morirà                                                                                                                                                                                                Com ho podem solucionar?

POL: fent màgia                                                

LIAM: el papa entrarà a posar-li menjar                 

ONA B: no té clau

NORNA: jo em quedaré al cole

I no aniràs a Gandia?

LIAM: el papa que el posi en el cotxet i jo el cuidaré perquè l'estimo

IRIA: no se'l pot emportar perquè es pot  perdre pel camí

LIAM: jo el vigilaré i tindré un mapa

KILIAN: però caurà a terra. El teu cotxet es trenca?

LIAM: no

KILIAN: el meu tampoc

NORNA: però jo tinc fulles al meu jardí

LIAM: jo tinc fulles i herbes

MARIONA: jo no

I són com les que li agraden, com les del pati?

LIAM: però són verdes

Com es diu l'arbre del pati?                                                                                                  Ara sorgeixen noms ben curiosos i no acabem d'arribar a un consens. I no cal preguntar qui creuen que ens pot ajudar...

El Vicky ens treu de dubtes: al cuc li agraden les fulles de morera.

Ens acomiadem dels cucs 

per uns dies: BONA PASQUA!

A la tornada, observem que hi ha hagut algun canvi: el veiem una mica més gran i ja no és negre!

Però això només és el començament. Cada dia anem veient més cucs. Un dia decidim comptar-los: n'hi ha 11. Ara ja són molts: cal buscar una caixa més gran. Anem a secretaria i exposem el nostre problema: necessitem al Mandru, com ja és habitual.

Ens la deixarà en el lavabo, però no la trobem.

Potser és que buscàvem en el lavabo equivocat...

Ja la tenim; cal veure si s'assembla a la que tenim: ha de tenir una tapa perquè no s'escapin amb forats i ha de ser més gran. 

Traslladem els cucs mentre els tornem a comptar... 

Ara ja podem buscar el número 11 i enganxar-lo. 

Van creixent i ja els anem treient més sovint. Un dia observem com mengen:

ONA B: tenen una boca però és petita i no es veu

MARIONA: són grans

ANNA: són blancs

ONA G: jo he vist la boca

MARTINA: han fet caca a la caixa

ANNA: caca del seu cul; estava a la panxa

KILIAN: i li ha sortit pel cul

Dediquem una altra sessió a mirar com es desplacen, què fan quan els tenim a les mans, quantes potes tenen, com són de grans...

ONA B: caminen i s'enganxen a la mà

NORNA: a mi se m'han enganxat però no ha caminat

ANNA: aixecaven el cap

POL: tenen molts peus i no queien del meu dit

NORNA: els peus són petitons

ONA B: les ungles no són gaire blanques

LIAM: el meu era casi com un pot

MARTÍN: como un cerdito

ALEIX: també com els dits

Observem una làmina del cuc i concretem alguns temes que han anat sorgint.

S'acosta el pont de maig i sortim a buscar moltes fulles. Ara portar a casa els cucs és més dificultós pel volum de la caixa. 

Però per arribar a agafar-ne tantes necessitarem enfilar-nos ben amunt.

Quan tornem a l'escola...

ANNA: hi ha unes coses grogues

NORNA: son un xurros

MARTÍN: ahora hay 2

ORIOL: no, 3                                 

ONA B: s'han amagat

DÁNAE: estan a dintre la casa taronja

MARIONA: son amarillas

ORIOL: però no tenen forats per entrar

ONA B: potser estan amagats a les fulles

NORNA: o és una casa

ORIOL: no és una casa, no té porta

LIAM: hi han teranyines

MARTÍN: lo hace el cuc con la boca

POL: no, l'Spiderman

ALEIX: potser ha sigut una aranya

ORIOL: però no n'hi ha cap

MARTÍN: es pequeñita 

DÁNAE: jo tinc por a les aranyes

Ja és hora d'esmorzar. Qui vulgui però, pot buscar aranyes.

No hem trobat aranyes, per tant, no hem resolt qui ha fet la teranyina.

Però com que hem anat remenant, descobrim que hi ha dos cucs diferents.

ONA B: un no es mou i un altre té una cosa negra que és mal

MARIONA: no camina

ORIOL: està adormit

DAVID: un és marró                             

Posem menjar i ja no els toquem més.

Aviat sabem qui fa la teranyina

DAVID: hi ha un cuc a dintre

NORNA: es mou

MARTÍN: y no hay arañas 

ALEIX: no vem trobar aranyes amb el Martín

ONA B: jo tampoc en vaig trobar

ALEIX: però no és una "telaranya", és un fil

ONA B: sí, el fan ells per la boca potser

Recuperem la làmina penjada i veiem que el que l'Ona ha dit és correcte.

Cada vegada hi ha menys cucs i més coses grogues. Si les sacsegem notem que hi ha alguna cosa en el seu interior.

La Mariona insisteix en que són "capullos" i que sortirà una papallona. Però quan diu això la majoria ho neguen en rotund.

Diu que té un conte que ho explica. A veure si quan el porti ens convenç una mica més.

Com ja hem fet en alguna ocasió, la caixa necessita una mica de neteja. Per tant, treiem els cucs que encara hi ha.

 

Però tan bon punt la Iria toca el cuc que tenia la taca, que ara ja és tot negre, s'embruta els dits.

Ens explica que no té pell i que si l'agafa s'embrutà.      

 

                                                                            

    El Martín busca una solució: lo         cogemos con un papel!!

Doncs tampoc ha funcionat massa.

ORIOL: se li ha trencat la pell

LIAM: s'ha fet molt mal

ALEIX: fa pudor

ORIOL: hi ha oli

LIAM: no, és caca

ONA B: algú l'ha aixafat

MARTÍN: está negro

ONA G: tiene sang

ANNA: està morit

LIAM: però molt

I ara què podem fer?

MARTÍN: ponerlo a la fulla a ver si se despierta

POL: però està aixafat i no menjarà

LIAM: no, anirà al cel i estarem molt tristos      

ORIOL: no perquè no té ales per volar

POL: jo i l'Oriol portarem globus de casa la iaia Carme, els inflarem, el lligarem i que vagi al cel

ONA B: no pot ser perquè té mal i encara li faríem més mal si el lliguem

POL: però el lligarem pel cul

Doncs així ho farem. Però hem de continuar amb la tasca: netejar la caixa. Ens queda un cuc per treure.

IRIA: tampoc es mou

LIAM: però aquest sí que té pell, potser dorm

MARTINA: no dorm

ONA B: està molt dur: està mort com l'altre

ALEIX: i té les potes "pegajosas"

ANNA: també està  morit

Els deixem a part amb una fulla. 

Fem comparacions del què vam aprendre del porc: veiem que no els hem donat aigua en cap moment. Parlem una estona de qui beu aigua: les gossos, els gats, nosaltres, els elefants, els lleons... fins i tot els unicornis en beuen.  Així que ho provem: poarem aigua a una cuc: busquem un recipient petitó i a veure què passarà.

Doncs no ha begut gens d'aigua en tot el dia i tota la nit. 

A l'espai Marie Curie fem unes sessions temàtiques. 

Una de les propostes consisteix en aixafar fulles. Ho fem també a l'aula. i quan toquem el resultat coincidim que ens queden una mica molls. 

Per tant, beuen l'aigua que hi ha a dintre de les fulles. 

I arribem a una altra conclusió: com que quan arribem a l'escola el cuc sense pell i el cuc dur ja no hi són, és perquè han anat al cel. 

La Mariona ens porta el conte

ALEIX: els nostres també seran papallones

MARTÍN: hay unas papallones que cambian de color

ONA B: és veritat que es convertiran en papallones?

KILIAN: no!

ALEIX: sí!!

Haurem d'esperar.

Un matí trobem ja papallones: les treiem, les comptem, mirem com són, què tenen, què fan, com han sortit, què hi ha ara a dins el capoll, quants capolls queden que no tenen forat...

DAVID: es mouen molt

ONA G: volen menjar

MARTÍN: tienen plumas para volar

ALEIX: no, són ales

MARIONA: les ales són una miqueta negres

NORNA: tienen rayas como els cucs

IRIA: tenen antenes

ORIOL: perquè surti la caca

IRIA: per les antenes no

ANNA: s'han transformat

MARIONA: en papallones i surten del capullo

KILIAN: un capullo té un forat

NORNA: un forat està mullat

LIAM: no hi ha un cargol, jo deia que potser hi havia un cargol. És una pell seca.

ONA B: dues papallones s'ajuntaven per la cua

Les deixem separades dels capolls i els posem fulles.  Preparem una caixa més petita, altra cop, amb tapa i forats. Com els farem?

POL: amb tisores

ONA B: amb xinxetes

DAVID: amb un tornillo que tenen els paletes que venen a mi casa

Tot a punt. Menjaran?

Doncs no! Però ens han deixat un "regalet" 

NORNA: han fet un pipí vermell a la fulla

MARTÍN: com el tomàquet

Obrim els capolls a veure què ens trobarem: hi ha unes pells que semblen closques. Estan seques.

Una altra novetat és que arriba el dia que quan obrim la caixa veiem que hi ha papallones que no es mouen, inclús unes que estan enganxades per la cua.

I observem que hi han uns ous com els que l'Eulàlia ens va donar!

I cada dia hi ha més papallones que no es mouen. Després de l'experiència dels dos cucs, ràpidament diuen que s'han "morit".

Ara ja hem arribat al final del procés; ho representarem amb teatre ja que molt aviat ho haurem d'explicar a l'Eulàlia, i cal tenir-ho molt clar!

UNA VEGADA L'EULÀLIA HA ANAR DE VIATGE I ENS VA DONAR UNA CAIXA PER CUIDAR. A DINS HI HAVIEN UNS OUS

AL CAP D'UNS DIES EN VAN SORTIR UNS CUCS NEGRES, QUE A MIDA QUE MENJAVEN FULLES DE MORERA ANAVEN CREIXENT I CANVIANT DE COLOR

VAN EMBOLICAR-SE AMB FIL DE SEDA QUEDANT AMAGATS A DINS DEL CAPOLL

ES VAN TREURE LA PELL, ELS HI VAN SORTIR ALES I VAN FER UN FORAT PER SORTIR: EREN PAPALLONES, QUE ES FEIEN AMIGUES I AJUNTAVEN LES CUES

VAN POSAR UNS OUS QUE VAN QUEDAR ENGANXATS A LA CAIXA

ES VAN MORIR, PERÒ TORNARAN A SORTIR CUCS PETITS I NEGRES QUAN S'ACOSTI SANT JORDI

I l'últim descobriment el fem mirant el vídeo: ara sabem la utilitat dels cucs.

També ho provem: posem els capolls en remull i a veure què passa

A mesura que anàvem portant a terme l'itinerari, anàvem deixant un recull penjat a l'aula.

Cadascú s'encarregarà d'explicar una imatge a l'Eulàlia.

Arriba el dia: fem una videotrucada.

I tal com hem quedat, portem la caixa a secretaria i...  FI DE L'ITINERARI!