El segon itinerari d'aprenentagte d'aquest curs està relacionat amb l'aigua: COM PODEM CANVIAR L'AIGUA?
El punt de partida és una avaluació inicial que fem de manera individual.
Un cop s'experimenta i s'arriben a conclusions, es torna a passar l'avaluació individualment.
ON PODEM TROBAR L'AIGUA?
JUDIT: En el grifo del lavabo
NIL: A la piscina
VALERIA : En una botella
MARIONA: Al water
GUIM R. Quan tirem la cadena
EMMA: Una cacerola para hacer comida també té agua.
ABRIL: A la pica
MIA: En el grifo de la ducha també hi ha aigua.
VALERIA: A les fonts
EMMA: A la playa
Al cel hi ha núvols...
TOMEU: Per això plou, i el que cau és aigua.
VALERIA: L'aigua dels núvols és perquè estan plorant.
GUIM R: Els núvols van a carregar aigua del riu.
NIL: És perquè no ens mullem
ARLET. I fan bassals. Nosaltres saltem en els bassals. I quan deixa de ploure surt l'arco iris.
GUIM R.: Si ens embrutem amb aigua dels bassals, fem un bañito a la dutxa, que també surt aigua.
TOTS: HI HA MOLTA AIGUA!!
I TOTES LES AIGÜES QUE HEU DIT SÓN IGUALS?
ARLET: Unes aigües no es beuen i altres sí.
JORDI: Les que no es beuen és la del congelador perquè està congelada.
JULIA: No podem beure la de la piscina perquè està salada.
TOMEU: Ens faria mal de panxa. I la de la platja també.
JANA: No podem beure la de la platja i la de la piscina, però la de l'escola sí.
LUCA: La dels bassals no la podem beure porque tiene bichos.
ABRIL: La dels bassals és aigua bruta.
GUIM R: Hi ha aigua calenta i freda.
Acabada la conversa al mig de la rotllana posem diferents imatges de llocs on hi ha aigua i... ja les havíem dit gairebé totes!! Ara ho penjarem al mural i començarem l'experimentació.
TOTS: No té forma!!
Però seguim experimentant. Ara posem aigua al mig de la taula i cadascú té una safata i una pipeta. Han d'agafar aigua i tirar-la a la safata tirant gotes:
JORDI: Estan sortint gotes.
NIL: Les gotes tenen forma de rodona
Martí: Una mica gran i una mica petita
LUCA: Solo gotes petites
ARLET: M'ha sortit una bombolla
NORA: Estan juntas
LUCA : Ja l'he trobat l'aigua junta
![]() |
I amb aquests ganivets la podrem tallar o canviar-li la forma?
NIL: Canvien, ja no tenen forma de rodona.
TOMEU: Té forma de ratlleta.
GUIM R.: La tallem per apartar-la de les altres gotes i ara s'han separat les gotes. Tenen forma de ratlla.
![]() |
I què passa si la bufem?
MARTÍ: L'aigua es mou una miqueta quan bufem.
JORDI: Quan bufo surten formes.
I si movem la safata?
VALERIA: L'aigua s'ha caigut de la safata, perquè s'estava movent.
![]() |
L'aigua és sòlida o líquida?
VALERIA: És líquida
TOMEU: Ha caigut perquè és líquida
GUIM R: L'aigua de la banyera i la dutxa és líquida. I a dins de la gerra hi ha aigua líquida.
NIL: L'aigua de la platja és líquida
Coneixeu més coses que són líquides?
VALERIA: Els sucs
JULIA: El suc de taronja
TOMEU: La cervesa també és líquida
GUIM R.: La llet d'avena i la llet de vaca també és líquida
VALERIA: El cafè també és líquid
GUIM R.: El te
Ara que ja hem fet moltes coses, em podeu dir si l'aigua té forma?
NIL. Ahir ho vem veure. Si la tirem a terra, no té forma.
GUIM R.: A terra tenia forma de bassal.
Posarem uns recipients a la rotllana i farem l'última prova:
![]() |
Anem omplint i... li podem canviar la forma?
NIL: La posem aquí a totes les formes i canvia
GUIM R.:A l'estrella té forma d'estrella, al pot quadrat de quadrat, al tuper és un rectangle.
![]() |
PER TANT ARRIBEM A LA CONCLUSIÓ QUE L'AIGUA NO TÉ FORMA, AGAFA LA FORMA DEL RECIPIENT ON LA POSEM.
EL GUST DE L'AIGUA
Per trobar el gust de l'aigua cadascú s'omple el seu got, ens posem aigua a la boca i la tastem
VALERIA: Crec que sí, té gust de bona i freda.
GUIM R.: Té gust de suc
![]() |
Però resulta que la Fada Rinxolada ens ha preparat dos plats amb "polvos màgics" de color blanc
i ens diu que els hem de titar a l'aigua i després tornar-la a tastar:
![]() |
VALERIA: Té gust a piscina!
TOMEU: És sal!
MARTÍ: Està dolenta!
JUDIT : Está un poco salada!
NIL: És sucre!
GUIM R.: Està dolça!
VALERIA: El sucre es posa abajo i canvia el gust
Què més li podríem posar a l'aigua perquè canviï de gust?
MARIONA: Suc de préssec i tindrà gust de préssec
ARLET: Suc de taronja i tindrà gust de taronja
LUCA: Limón
I si li posem plantes?
NIL: L'aigua farà gust.
Doncs som-hi. Primer olorem el romaní, la farigola i la menta:
![]() |
Ara posem aigua calenta a la gerra i tot seguit tallem unes quantes fulles, les afegim a l'aigua i remenem. En acabar traiem la gerra a fora de la finestra perquè es refredi i quan tornem del pati la tastem. Què ha passat?
EMMA: S'ha canviat l'aigua, ara està marró.
GUIM R.: Perquè hi hem posat plantes.
JORDI: L'he olorat i té gust bo.
NIL: De romaní
GUIM R.: Té gust de menta i farigola i de totes les plantes que hi hem posat.
MIA: Està bruta
L'OLOR DE L'AIGUA
Omplim els gots d'aigua i l'olorem:
ABRIL: No fa olor
ARLET: Fa bona olor
![]() |
![]() |
Com que no ens posem d'acord anem a fer més experiments.
Què li podríem posar a l'aigua perquè faci olor?
ABRIL: Jo tinc una planta que és una llengua de tigre que fa olor.
ARLET: El kiwi i la maduixa fan olor. I a casa dels iaios van portar un pastís de xocolata que feia olor de xocolata.
MIA: Hay tortitas de xocolata que a mi m'agraden i no fan olor.
NORA: Yo tengo mandarinas
MARTÍ: Jo tinc plàtan, iogurt, mousse i tot fa olor.
GUIM F.: Les olives
MARIONA: El suc de préssec fa olor.
Doncs, perquè no porteu coses que facin olor i demà les barregem amb la colònia?
I l'endemà al matí un cop cadascú ha presentat les seves substàncies per barrejar amb l'aigua, les olorem d'una a una i després les posem a dins de les ampolles que tenen aigua (colònia, taronja, sabó, te, bola d'olor, mandarina). També hem portat vinagre i cafè:
I ara, barregem les ampolles, i com que són de color blau i no podem veure què hi ha dins, només podem endevinar què hi ha dins olorant-les. I tenim un bonoelfacte perquè la majoria ho endevinem!
CONCLUSIONS: L'AIGUA POT CANVIAR D'OLOR SEGONS LA SUBSTÀNCIA QUE HI BARREGEM
AIGUA FREDA I AIGUA CALENTA
L'aigua pot ser freda o calenta.
On n'hi ha de freda?
ABRIL: A l'aixeta
EMMA: A la piscina
ARLET: En el riu
VALERIA: A la dutxa
NIL: A la meva dutxa és calenta
DAHLIA: És calenta i freda a la dutxa
Com ho hem de fer perquè surti freda o calenta?
GUIM R.: La calenta cap amunt i la freda cap a baix.
A l'escola hi ha dutxa, per tant anem a mirar com surt:
![]() |
A vegades surt freda i d'altres calenta. Hem observat que hi ha color blau i color vermell. Si l'aixeta va al color blau surt freda i si va al color vermell és calenta.
Perquè l'aigua es refredi molt i molt què hem de fer?
GUIM R.: Gel.
TOMEU: I s'ha de posar a la nevera o al congelador
On podem trobar un congelador a l'escola?
VALERIA: Al menjador
Doncs posem recipients al mig de la rotllana, els omplim d'aigua, els posem en una safata perquè no ens caigui i anem cap al menjador. Allà trobem al Manolo i ens ensenya el congelador. Ens diu que a la tarda ja ho podem anar a buscar. I...
ARLET: Al matí has dit que a les 4 aniríem a buscar l'aigua del congelador.
Doncs som-hi:
VALERIA: No lo puedo aguantar, está muy frío
GUIM F.: El gel és dur
MARTÍ: Està fred
GUIM R.: Si l'agafem amb les mans s'estova.
TOMEU: Si acostem les mans al sol s'assequen i el gel s'està desfent.
VALERIA: Si posem el gel al sol se pot derretir. Del gel surt aigua.
TOTS: El terra queda mullat. Estem traient l'aigua del gel i fem un bassal.
NIL: Les mans també estan molles perquè l'aigua mulla.
JANA: El gel s'ha desfet.
GUIM R.: Perquè fa sol.
TOMEU: Perquè el sol ha escalfat el gel i s'ha convertit amb aigua.
I on trobem l'aigua calenta?
GUIM R.: A les aixetes i a la font del lleó.
DAHLIA: Jo hi vaig anar.
Què podem fer perquè s'escalfi?
ARLET: La podem escalfar al foc amb la olla.
EMMA: Se calenta
GUIM R.: Amb la olla i quan posem foc surt el fum.
ABRIL: surten bombolles.
VALERIA: El fum surt del foc i surt per la xemeneia.
Posem u fogonet al mig de la rotllana.
JANA: Això és per fer foc
TOMEU: Són fogons.
Voleu provar com s'escalfa si posem l'aigua al foc?
TOTS: Síiii!
L'Abril omple el pot
TOMEU: Hem d'endollar l'endoll
ABRIL: I posar el foc als fogons
GUIM R.: S'ha d'engegar i posar al vermell perquè funcioni.
I... passada una estona:
DEREK: Sale fuego
VALERIA: hi ha fum
Algú sap com es diu el fum que surt de l'aigua?
GUIM R..: Vapor. Perquè l'aigua és líquida i quan és molt calenta es fa vapor i va cap al cel i hi han els núvols que es fan amb el vapor. I els musclos també es fan amb vapor.
TOMEU: El vapor fa núvols i quan es refreden és quan cau neu o pluja.
Deixem l'aigua bullint i quan tornem del pati...
On és l'aigua?
La busquem per tot arreu i no la trobem:
JANA: S'ha anat amb vapor.
GUIM R.: Està als núvols.
MARTÍ: L'aigua del pot s'ha gastat.
NIL: Ha bullit tant i tant que ara no hi ha res.
UNA SOPA COOPERATIVA
Expliquem una versió del conte "La sopa de pedres". El nostre conte és la sopa cooperativa:
Podem fer el que fan en el conte. Tornem a mirar-lo i estem al cas de les verdures que hi posen.
És el moment d'escollir què vol portar cadascú.
Però abans de tirar-hi tots els ingredients, què hi haurem de posar a l'olla per fer el caldo?
ARLET: Hem de posar aigua calenta
GUIM R.. De la dutxa perquè surt freda i calenta.
TOMEU: Després de l'aigua haurem de posar l'olla al foc.
MIA: Després tirarem les verdures i la posarem al foc.
ABRIL: I hem d'engegar el foc.
Avui és el gran dia.
Primer ens posem els davantals:
Preparem l'olla, els peladors i les safates:
![]() |
Posem aigua calenta:
I ara que ja ho tenim tot a punt posem l'olla al foc:
Recollim i rentem les safates:
Preparem el cullerot:
I quan entrem del pati anem a veure què ha passat. El caldo ja està fet!
I a la tarda el tastem i fem l'explicació a totes les famílies. Esperem que us hagi agradat.
![]() |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada