Comencem un nou itinerari: l'animal de granja. I per triar quin és l'animal que ens agrada més ens trobem una maleta al mig de la rotllana. L'encarregada d'aquell dia l'agafa i l'obre: està plena de fotos. Anem dient què és cada cosa i ho deixem a terra. Quan ja no queda res més formulem la pregunta:
-Què són?
VALERIA: Animals
![]() |
MARIONA: No
-On viuen?
MARTÍ: A la granja
LUCA: He anat a la granja on hi ha cabretes
TOMEU : A ca l'avi hi ha ovelles
EMMA: M'agrada el conill
JUDIT: A mi la vaca
Posem les fotos d'animals de granja agrupades per famílies, cadascú agafa el seu nom i el posa on hi ha el que més li agrada:
Queda clar que ha guanyat el conill!!
GUIM R.: Ha guanyat el conill perquè té moltes ratlles.
I si truquem a la granja per anar-lo a veure?
TOTS: SÍÍÍÍÍÍÍ
Com hi podem trucar?
MIA: Amb el mòbil de la Teresa.
GUIM R.: Hem de clicar el botó que surt un telèfon sonant
VALERIA: Hem d'apretar el botó verd
Però quin número hem de marcar?
Van dient els números i els van apretant, però no contesta ningú.
ARLET: Potser el verd no és per trucar, potser amb el vermell sí que sona.
VALERIA: El vermell és per colgar i el verd per trucar.
GUIM R: Potser el granger està dormint.
VALERIA: Crec que està ocupat donant de menjar als animals.
MIA: El granger està sacant la llet de la vaca.
MARIONA: Donant menjar als conills i netejar.
TOMEU: O donant menjar als porquets.
ARLET: O potser és el teu mòbil que no té bateria.
Però esteu segurs que aquest és el número del granger?
Qui el pot saber?
VALERIA: Ja sé qui ho pot saber, els nens grans.
GUIM R.: Potser el Gregori.
ARLET: Potser a la Núria del costat.
EMMA: A la iaia de l'Abril o a l'Àngels
TOMEU: O a l'Ascensi
MARIONA: A la iaia Carmen
Doncs som-hi. Estem de sort i trobem a tothom i els hi preguntem:
Li preguntem, ens diu que el pot buscar i tot seguit hi truca.
![]() |
Comencem a treballar, primer dibuixem un conill tal i com ens l'imaginem:
Què menja?
DAHLIA: Pastanagues
JANA: Herbes també
JORDI: Aigua
I per on menja?
NIL: Per la boca
Ho hem de comprovar i primer observem a la PDI la foto d'un conill, fixant-nos sobretot en la seva boca:
Què hi té a la boca?
TOMEU: Dents
Nil: Per mossegar.
MIA: La pastanaga està dura. Si no tingués dents, no podria menjar-la.
ARLET: Tenen 2 dents. Quan no tenen dents mengen coses que no s'han de mastegar.
Mirem un vídeo d'un conill menjant pastanaga, herba i també veiem que mengen pa,herba i pinso.
L'endemà al matí alguns de nosaltres portem diferents aliments:
![]() |
PINSO |
![]() |
PASTANAGUES I PÈSOLS |
![]() |
MÉS PASTANAGUES |
PA
I la Mia ens ensenya la foto d'un conill que tenia la seva iaia i menjava plàtan:
Cadascú ha triat el que li volia donar. Veiem que mengen per la boca, passa per l'estómac que ho tritura, va als intestins que xuclen l'aliment per fer créixer i el que no serveix? GUIM R.: Fa la caca que és sòlida.
ARLET: Si li donem aigua, es converteix en pipi , el pipi és líquid.
MARIONA: La caca era rodona.
GUIM R.: Com els cercles.
Els llorigons mengen el mateix que els conills grans?
JORDI, ARLET: Beuen aigua
Què menjàveu vosaltres quan éreu petits?
ARLET: Llet perquè no teníem dents.
DAHLIA: Llet de la teta de la mama.
GUIM F.: La Clàudia menja teta. No menja pa perquè no té dents i aniríem a la doctora.
Ara toca mirar un vídeo dels llorigons mamant i després observem unes imatges per saber que les mamelles estan a la panxa de la mare conilla.:
On estan les mamelles?
MIA: A la panxa.
GUIM R.: I no necessiten dents perquqè si no li farien mal
I creieu que els conills poden menjar xiclet?
NIL: Només les persones grans
MARTÍ: El papa del Martí
MIA: La meva tata.
I perquè no en poden menjar els conills?
ABRIL: Perquè els hi picaria la boca.
TOMEU: Perquè els hi faria mal de panxa
GUIM R.: Se'ls enganxaria a les dents.
ABRIL: I s'ofegarien si se'ls queda enganxat.
REPRODUCCIÓ
Tornem a repassar el vocabulari.
Qui són les cries dels conills?
TOMEU: Els llorigons.
D'on surten?
JULIA: Neixen de la panxa de la mama.
ARLET: I el papa és el conill
Mia : I creixen
Tots els animals surten de la panxa de la seva mare?
TOTS: Noooo!!
JORDI: Els cavalls
MARIONA, DAHLIA: Els porquets.
LUCA: Les cabres
VALERIA. El xai.
ABRIL: La vaca. El mussol surt del cel.
TOMEU: Del niu.
VALERIA: Jo ho sé, dels ous que fan.
MARIONA: Els galls
GUIM R.: I surten els pollets.
JORDI: Surten de les gallines els ous.
DAHLIA: Els aneguets surten de l'ou.
ABRIL: Els ous no surten de la panxa, surten pel cul.
VALERIA: Els ocells també fan ous i neixen pollets.
CONCLUSIÓ: HI HA ANIMALS QUE SURTEN DE LA PANXA I ALTRES DELS OUS
I nosaltres d'on sortim?
JULIA: de la panxa de la mama.
JORDI: Nosaltres quan som bebés sortim de la panxa de la mama.
JANA: I després creixem.
ARLET: I caminem amb la mà i mengem llet.
TOMEU: Amb bibi.
MIA: I després aigua i verdures.
GUIM R.: Perquè no tenim dents i per això no podem beure amb got i bevem amb bibi.
Mirem a la PDI unes imatges dels llorigons:
Quan surten de la panxa tenen pèl?
TOMEU: No
I com s'escalfen?
LUCA: Amb el pèl de la mama.
GUIM R.: Es treu el pèl la mama i els hi fa un niu.
MIA: I també amb palla (assenyala la foto).
Tenen els ulls oberts?
NORA: Els tenen tancats (fa el gest)
GUIM R.: Durant uns dies i no poden veure.
Els dic que han de passar 10 dies perquè els obrin.
I tenen les orelles llargues?
TOTS: Noooo!, les tenen enganxades.
Ara que ja sabem don surten, com són quan neixen i com s'alimenten formulem la pregunta:
Si el llorigó perdés a la seva mare qui li podria donar menjar?
JULIA: La vaca
GUIMR.: I busca les mamelles perquè surti la llet.
DAHLIA: Els cavalls
GUIM F.: menjaria teta del cavall gran.
Mirem contes que han portat:
I en un conte que ha portat la Valeria s'adonen que els garrins mamen la llet de la seva mare i...
GUIM R.: La mare porqueta també els pot donar llet al llorigó.
Per acabar de memoritzar vocabulari de les cries i adonar-nos de les diferents mides fem un joc de siluetes. Les comparem amb nosaltres, les mesurem amb mans i peus per veure quins són més grans o més petits...
ADAPTACIÓ A L'ENTORN
I un matí tenim una sorpresa. La mare de l'Erik ens porta un conill. És el Cuqui. L'observem i ens explica moltes coses interessants i fins i tot el treu de la gàbia i el podem tocar:
Com és per fora?
Hem observat que té boca, 2 orelles, 4 potes (2 al davant de més curtes i 2 al darrere de llargues), 2 ulls...
I, què té enganxat a la pell?
GUIM R.: Pèls
Perquè serveixen?
MARTÍ: Per treure'ls i posar als llorigons.
MIA. Per tapar-li i estan calentets.
Nosaltres també tenim pèl?
MARTÍ: Aquí al cap.
NIL: Jo tinc molts pèls al cap.
JORDI: Tots en tenim.
I nosaltres tenim pèl al cos com el conill?
TOTS: Noooo!!
Ens arremanguem i...
MARIONA: Tenim pèls al braç!
MIA: Jo tinc a la cama.
JORDI: Jo tinc pèls als ulls.
GUIM F.: I a la panxa.
Els nostres pèls són llargs com els dels conills?
TOTS: Són curts.
I ens abriguen?
TOTS: Nooo!
GUIM R.: Però la nostra roba sí.
ARLET: I les jaquetes.
MIA: I el pijama per anar a dormir.
Per tant, els conills necessiten jaqueta?
Tots: Noooo! perquè ja tenen pèl llarg
A la rotllana posem pèl, plomes i llana i anem dient què és cada cosa i ho toquem:
MARIONA: És pèl negre.
NORA: I té una goma.
NIL: És d'un cavall.
JORDI: Perquè té una cua aquí al cul.
La Jana ens ensenya el pèl de conill:
JORDI: És pèl
GUIM R.: És molt suavet i és de conill.
EMMA: És d'aquí (es toca la panxa), és pels llorigons.
I quins altres animals tenen pèl?
TOMEU: Els gossos
ABRIL. La vaca
ARLET: El cavall.
El Derek agafa una ploma i diu que és de les gallines.
Qui més té plomes?
GUIM R.: També les àguiles
GUIM F.: I poden volar molt ràpid.
MARIONA: I els ocells.
MIA: Y las palomas.
JORDI: Els pollets de la gallina i el gall.
La Nora agafa la llana
TOMEU: És de les ovelles
MARIONA: És suau.
I perquè serveix el pèl, les plomes i la llana?
TOTS: Per abrigar-se. Nosaltres ens posem roba.
Ara classifiquem els animals segons si són de granja o no i anem dient si tenen pèl, plomes o llana per abrigar-se
:
Avui toca mirar un vídeo d'un conill que li cau el pèl (muda) perquè no tingui tanta calor.
MIA: I nosaltres ens treiem la jaqueta.
TOMEU: Jo vaig al barber a tallar els cabells.
LUCA: A mi me'l talla la mama.
Per acabar-ho d'entendre, expliquem el conte del Gepet perquè sàpiguen que a la primavera muden el pèl i els en surt un de més curt per no tenir calor. Perquè ho puguin interioritzar fem una representació on cadascú tria el personatge que més li agrada: mascle conill, mare conilla, llorigó, granger i fins hi tot hi ha el sol que escalfa!
Quan el Gepet es lleva va a donar menjar als conills, els treu les caques i com que el sol fa calor ...:
Els conills tenen cames?
LUCA: No, potes.
Quantes?
ARLET: 1,2,3,4
I nosaltres?
ARLET: 2 cames
Doncs provem de saltar com els conills. I costa molt perquè hem de tenir les mans a gterra, estirar les cames i fer el salt. Ens cansem molt!
I només ens queda saber on viuen els conills:
TOMEU: A la granja, a una gàbia
JULIA: El granger ha de tancar la porta.
DAHLIA: Perquè no s'escapin.
JORDI: El granger els dóna pastanagues.
ABRIL: I aigua.
I els que viuen al bosc?
JORDI: Al cau.
MIA: El fan con las uñas.
JORDI: Esgarrapen.
EMMA: I després salta.
Observem unes imatges de les gàbies, conilleres i els caus:
Ha arribat el moment de recollir tot el que hem après dels conills per poder explicar-ho a la grangera. Anem sortint a la pissarra i cadascú explicarà una part. En fem un petit llibret que ens emportarem a la granja per explicar-ho. Aquest és el nostre producte final de l'itinerari!!!
Només ens falta anar d'excursió. Comptem quants dies falten i... en marxa!
LES GALLINES:
ELS CONILLS:
Pel camí ens trobem uns ànecs:
EL PONI:
Fins hi tot veiem un ase que ens saluda amb el seu so tan escandalós:
ARA TOCA COLLIR HERBA PER PORTAR-LA A LES VAQUES:
I quan marxem veiem un paó reial amb la cua oberta:
LESOVELLES:
ELS VEDELLS:
ELS GARRINS:
TROBEM UN CAU ANANT A DINAR:
AGAFEM FORCES DINANT:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada