Com podem ajudar al planeta terra?
Iniciem aquest tema amb un vídeo d'un astronauta que des de l'espai ens explica que s'ha adonat que ha observat uns canvis. Ens ensenya com està de lluny respecte a la nostra escola i ens llença la pregunta. El podeu veure a continuació:
 |
Algú sap des d'on es veu la Terra?
MIA: D'aquí si no la veiem, és perquè aquí és el planeta.
LUCA: I nosaltres vivim al planeta Terra.
GUIM F.: No vivim a l'espai.
ARLET: Els altres països sí que veuen el planeta Terra.
GUIM R.: Des de l'espai es pot mirar el planeta Terra sencer.
I què hem vist al vídeo?
MARTÍ: Com ajudar al planeta Terra
JULIA: Un senyor
INGRID: Un astronauta
JORDI: L'espai exterior
LUCA: La nostra escola
NIL: Que el senyor tenia un micro
GUIM R.: Quan arribes a l'espai, molt lluny de la Terra, no fan falta moltes parts del coet. Hem vist que se li treien molt a poc a poc.
TOMEU: estava a la nau.
GUIM R.: Portava un xaleco que podia respirar.
JANA: Volava a l'espai
VALERIA: Flotava perquè aquell traje té aire i quan salta cap amunt es puja.
GUIM R.: No hi ha aire i per això flota. Perquè aquí a la Terra tenim la gravetat i a l'espai no n'hi ha.
NORA: El senyor ha dit." Anem a veure l'escola"
GUIM R.: Volia veure lo lluny que estem.
Després tornem a observar el vídeo adonant-nos de quins colors hem vist que té la Terra (blau, verd, blanc i marró). I en unes imatges relacionen essers vius col·locant-los en el color on hi ha el seu hàbitat.
Més endavant a la PDI mirem imatges del canvi climàtic i comentem quines són més agradables.
JULIA: Hi ha molta brutícia i es contamina tot.
LUCA: Alguna gent tira les coses a terra i no les recull.
JÚLIA B.: Els adolescents a vegades tiren basura.
JANA: I també la gent que passeja el gos fa caca en un arbre i no la recull.
ARLET: Que si no netegem pot ser que llavors diguin que hi ha gent marrana.
EMMA: Hi ha gent que tira pells de plàtan i no la recull.
ABRIL: La gent que tira coses al carrer és mal educada.
LUCA: Al mar hi ha plàstic.
GULIM F. : Jo vaig veure a casa una tortuga enganxada a una anella de les caixes de cervesa.
NORA: Ens agrada més la foto que té herba.
VALERIA: A mi m'agrada el bosc.
GUIMR.: No m'agrada que es desfaci el gel, i si no hi ha aigua la terra s'asseca.
JANA: A mi m'agrada que no gastem l'aigua
MARTÍ: Perquè si gastem aigua els cocodrils i els taurons no viuran.
MARIONA: El fum ho fa embrutar tot.
NIL. El fum també fa que els arbres morin.
Per tant, nosaltres des de l'escola com podem ajudar?
NIL: Anar caminant.
TOMEU: Amb bici
GUIM R. : Amb tramvia o amb un metro
VALERIA: El motor del cotxe fa fum
GUIM R.: El nostre cos no fa fum
LUCA: Amb cotxe elèctric si que podem anar.
EMMA: Netejant lo brut i tirant el plàtan i la poma a la paperera marró.
DEREK: Netejar.
JULIA: Quan ens freguem les mans tanquem l'aixeta.
NORA: Si plou tindrem més aigua.
Ens posem per parelles i cadascú escriu el que creu que pot fer, quan acabem a la rotllana ensenyem el que hem escrit als companys, ho llegim i tot seguit ho posem al mural:
Per acabar aquest bloc entre tots fem una activitat plàstica que ens servirà per anar-nos conscienciant del que és correcte i el que no:
BLOC 2: RECICLATGE
A continuació comencem un altre bloc, centrant-nos en el reciclatge. A la rotllana formulem les següents preguntes:
-Què coneixeu del reciclatge?
ABRIL: És recollir els papers i tirar-los.
GUIM F.: I la pell de plàtan
JÚLIA B..: A les coses s'ha de donar una segona vida.
-On recicleu?
TOTS: Als contenidors
INGRID: Al marró la pell de fruita.
NIL: Els papers de mocar i totes les deixalles que escombrem del terra al negre.
VALERIA: Les coses que no poden tenir segona vida al negre.
MIA: Són les deixalles.
JORDI: Les ampolles de plàstic al groc
GUIM R.: El paper de plata també.
DEREK: El paper al blau.
JULIA: Els contes que es trenquen al blau.
Després anem amb els alumnes als espais exteriors (els dos patis d'infantil, entrada) i al lavabo per veure com els trobem. En arribar a l'aula ho comentem, ho escrivim i en deixem constància al mural enganxant-ho a les fotos de cada espai.
Comencem parlant del reciclatge a l'aula. Quins contenidors tenim i on llencem cada cosa. Seguidament ens trobem unes imatges per pintar amb parelles cooperatives, que ens serviran per posar-les a la paperera corresponent segons el color. També en pintem unes altres por portar a les aules d'I5 i poder-los explicar la importància de reciclar.
Com que quan anem al lavabo ens trobem papers a terra, també parlem que l'hem de mantenir net i llençar-los a la paperera.
Ara ens toca fer un cartell per conscienciar a tothom que els espais comuns de l'escola i l'exterior han d'estar nets. Per això cadascú fa un dibuix i entre tots fem el cartell on hi escrivim: MANTENIM ELS ESPAIS NETS. GRÀCIES
BLOC 3. COM PODEM ESTALVIAR L'AIGUA I L'ENERGIA
Comencem preguntant:
Què feu o què creieu que es pot fer per estalviar aigua?
TOTS: Tancar l'aixeta
Passem el vídeo i ens adonem del que podem fer fer:
MARIONA: Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents
NIL: Quan ens rentem les mans.
EMMA: Quan tirem la cadena del water tirar pocs papers.
JULIA: No utilitzar el wc com una paperera
JUDIT: Tancar l'aixeta, regar les plantes amb l'aigua de la pluja.
DAHILIA: Quan ens posem el sabó hem de tancar l'aigua de la dutxa.
GUIM R.: Posem la rentadora plena
MIA: Quan netegem les verdures fem servir l'aigua per regar les plantes.
LUCA: Quan nos banyem estem poca estona
MIA: La meva iaia quan cauen moltes gotes del tub, l'arregla i tanca l'aixeta per rentar els plats.
GUIM R.: Jo em faig un banyito el dia de festa i els altres de la línia de la setmana faig la dutxa.
Seguidament a la rotllana preguntem:
On hi ha aigua?
JULIA: A l'aixeta
VALERIA: Al riu.
NORA: Al mar
MIA: A les fonts
ABRIL: A les piscines.
JORDI: Als tubs, són tuberies que venen cap a l'aixeta.
DAHLIA: A la platja
TOMEU: A les cascades
DEREK: Al parc acuático
GYIM R.: Als llacs
TOMEU: I als estanys
Com arriba l'aigua a casa nostra?
NIL: Amb els tubs perquè agafen l'aigua i va cap a les cases.
VALERIA: Els tubs de l'aigua no es veuen perquè estan sota la terra.
TOMEU: Al camí de ca l'avi hi ha uns tubs negres perquè arribi a la casa.
VALERIA: Aquells tubos és lo que tens a sota l'aixeta i fa que l'aigua arribi a l'aixeta per rentar-nos les mans i les dents.
Tota l'aigua és igual?
TOTS: Nooooo
VALERIA: Perquè l'aigua on viuen els cocodrils és verda i si la bevem ens posaríem malalts.
EMMA: I és per nedar els animals de l'aigua
MARIONA: La platja té aigua blava.
I ens la podem beure?
TOTS: Noooo
JORDI: Perquè és salada
EMMA: Si no no en tindran per nedar.
MARTÍ: Bevem l'aigua normal, la que tenen els pares d'anar a comprar.
EMMA: La de l'ampolla.
JULIA: I també surt de l'aixeta.
TOMEU: La dels estanys tampoc es pot beure perquè és verd fosc.
GUIM R.: La dels llacs ve de les muntanyes amb neu. La neu es desfà i cau al llac.
Al vídeo ens han dit que l'aigua per poder beure es diu POTABLE, doncs ara, ja sabem què vol dir.
Què es podria fer per convertir l'aigua salada del mar en aigua potable?
EMMA: Quitar la sal.
JÚLIA B. Pero, como?
EMMA: Amb les mans
LUCA: Amb una galleda
JANA: Si ho fem amb la galleda, la platja no tindrà aigua.
GUIM R.: I al fons ho ha molt tros d'aigua i no podem perquè passen els vaixells.
GUIM F.: Amb una màquina que s'emporta tota la sal i tota queda dins de la màquina i llavors ja ens la podem beure.
ARLET: La sal és petita
NORA : I no la veiem
EMMA: Si treiem l'aigua no podrem nedar.
JORDI: La màquina no s'emportaria tota l'aigua
Continuant amb el tema anem d'excursió a la riera per adonar-nos que no hi ha aigua i per tant és molt important reduir-ne el consum.
MARIONA: Avui hi havia poca aigua
EMMA: Perquè plou molt poquet
TOEMU: Hi havia moltes herbes
NORA: He sentit soroll d'aigua
Després a la classe projectem una foto de la riera d'anys anteriors per veure la diferència de cabdal i que s'adonin del canvi climàtic.
GUIM R.: Hi havia un pont per passar de poble a poble.
MARIONA: Aquí hi havia molta aigua!
ABRIL: Hi havia més aigua que ara.
GUIM R.: Ara no plou perquè hi ha molta contaminació.
ARLET: Potser la contaminació ha fet que no plogui
JORDI: Perquè està canviant el temps.
També passem un vídeo del cicle de l'aigua.
Però a part de l'estalvi d'aigua també hem de conscienciar-nos de l'estalvi energètic. I què són les energies?
Per introduir el tema passem un petit vídeo explicatiu i després mirem contes de la biblioteca per parelles:
GUIM R.: L'energia solar fa electricitat pels mòbils.
MARIONA : O la del vent que fa voltes amb el vent
NORA: I la de l'aigua perquè hi ha tuberies i venen a la nostra casa.
ARLET: O l'electricitat de la llum, quan no l'estem fent servir i està encesa s'ha d'apagar.
JULIA: El sol és energia que fa escalfor i no es pot apagar.
GUIM F.: L'aigua fa electricitat amb l'energia de les onades.
Tot seguit en parlem a la rotllana, adonant-nos de petites accions que ens ajudaran a no consumir tanta energia per un bé del planeta::
MARTÍ: No podem obrir tants cops la llum.
EMMA: No podem deixar la llum oberta quan marxem de casa.
JORDI: Ja les pots parar les de la classe, que ara fa sol.
JULIA: I no podem fer servir papers de plata
MIA: I hem d'agafar una bossa de la nostra casa per anar a comprar.
JUKIA: Que no sigui de plàstic. Ha de ser reutilitzable.
JORDI: I no tirem el ferro al mar.
JULIA: Ni vidre.
NORA: Ho tirem a la deixalleria.
Per adonar-nos de l'estalvi energètic fem un experiment amb una llanterna. A la tarda. abans de marxar, l'encenem:
 |
Primer veiem que no sempre hem d'utilitzar energia o piles per poder fer funcionar les joguines i en veiem
algunes mostres.
Després proposem que per grups cadascú faci un dibuix del que voldria construir (cotxe, tren, vaixell) i què necessita. Posteriorment aquest mateix grup la construirà amb material de rebuig. Mireu que bé que ens ha quedat:
En fem una exposició perquè les famílies ho pugueu veure i també us convidem a penjar els cartells que hem fet per posar als espais exteriors de l'escola.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada